50è aniversari de l'Escola de Camins

El 17 d’octubre de 1973 es publicava al BOE el Decret que autoritzava la creació de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyers de Camins, Canals i Ports a la Universitat Politècnica de Barcelona (ara Universitat Politècnica de Catalunya).

Malgrat no disposar d’una escola pròpia fins aleshores, Catalunya va tenir grans enginyers de camins formats a l'Escola de Madrid. Entre d’altres podem destacar Ildefons Cerdà i Sunyer, Melcior de Palau i Català, Eduard Maristany i Gibert, Pere Garcia Faria i Pere Duran Farell, que també va ser el primer president del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya.

El creixement econòmic de finals dels anys 60 accentuava la necessitat de crear una Escola d’Enginyers de Camins a Barcelona per poder formar els tècnics que necessitava Catalunya; i un cop trencat el monopoli de Madrid amb la creació primer de l’escola de Santander i després de la de València, no tenia sentit oposar-se a la de Barcelona.

Catalunya era un territori dinàmic i estava en un moment de fort creixement econòmic, tecnològic i creatiu. Hi havia molta capacitat d’inversió en obra pública i no es disposava dels tècnics necessaris amb la formació requerida per tirar endavant amb les inversions previstes.

L’Albert Serratosa, acompanyat d’un grup de persones representants del sector econòmic i professional de la societat catalana, no va parar de lluitar durant més de 15 anys fins que es va aconseguir.

A principis de 1973, el Patronat de la Universitat Politècnica de Barcelona creà una comissió especial per als temes de l'Escola, formada per Albert Serratosa Palet, Manuel Conde Cabezas i Fernando de la Rosa Martí, tots ells enginyers de camins. Prèviament s’havia creat també una comissió entre el Col·legi de Camins i la UPB per treballar un pla d’accions i un estudi de viabilitat que va fer l’enginyer Fernando de la Rosa. Els membres d’aquesta comissió Escola-Col·legi eren: Josep Espinet Chancho, com a president, Juan B. Diamante Cabrera, José Riverola Pelayo, Jaume Sabater Albafull i Fernando Sáenz Ridruejo.

La posada en marxa de l’Escola va requerir de la cerca d’un director, un espai, i un patronat que vetllés per a l’obtenció dels recursos necessaris i el bon funcionament inicial. L’esmentat patronat estava format per representants del sector econòmic, empresarial i algunes administracions públiques. Es va escollir a Victoriano Muñoz Homs per presidir-lo, acompanyat d’Albert Serratosa i Josep Espinet, entre d’altres.

Una primera decisió important era l’elecció del primer director. Es volia que fos enginyer de camins, catedràtic de reconegut prestigi i català. José Antonio Torroja Cavanillas, catedràtic de formigó a l’Escola de Camins de Madrid, i amb avi català, va ser considerat el millor candidat. Torroja va marcar el caràcter de la nova escola des del principi. Va voler que fos una escola innovadora, inspirada en altres universitats tècniques europees, en la què el professorat fos majoritàriament a temps complert i convisquessin a parts iguals la docència, la recerca i la transferència de tecnologia, en diverses especialitats formant equips de recerca punters i programes de doctorat de referència internacional.

Tot va començar en una aula cedida per les monges del Col·legi de l'Assumpció a la planta baixa d'una ala del convent: els alumnes del primer any, cinc professors a temps parcial, uns quants membres del Patronat i José Antonio Torroja.

Les monges del convent van acceptar, amb gran cordialitat, la invasió de les seves instal·lacions. Finalment, la UPB es va fer amb el convent, amb la seva església neoromànica, amb la bella Torre Girona i amb el seu romàntic jardí. No va ser fins a 15 anys després del primer curs impartit al Col·legi de l'Assumpció que l'Escola de Camins de Barcelona ocupés la seva nova seu als edificis del Campus Nord de la UPC.

Al llibre “L’Escola d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de Barcelona. Aproximació a 25 anys d’història” de Francesc X. Puig Rovira, es pot trobar una explicació detallada de com van ser aquells inicis.

D’això ja en fa 50 anys i volem aprofitar aquesta celebració per reflexionar sobre el nostre futur; però hem de fer-ho mirant al passat, perquè per saber que som i a on volem anar, hem de saber d’on venim. Hem de conèixer la nostra història, i respectar i valorar la gran feina feta pels nostres predecessors.

Cal ser conscients de que l'Escola és un ens viu, en evolució constant, amb una orientació definida i regular en tot el procés. Es percep constantment l'esforç col·lectiu de l'Escola per ser un centre avançat en la transmissió i la creació de coneixement en el camp de l'enginyeria civil i ambiental.

L’Escola de Camins és un referent en recerca, coneixement i tecnologia, que destaca per la formació de professionals que volen construir un món millor, i és una institució compromesa i alineada amb una societat que viu en constant progrés científic i tècnic.

Ens servim de l’expressió feta “obrint camí” per transmetre de manera senzilla i directa que l’Escola de Camins és una punta de llança que supera obstacles i és capdavantera. Missatge de futur esperançador que beu del passat per anar amb força cap al futur, que aparta el que dificulta i avança esquivant obstacles, que porta implícit el concepte progrés i futur, que transmet optimisme i que alhora no exclou la part de repte i dificultat que pugui tenir. Ens remet a l’excel·lència de les persones que es posen al capdavant dels reptes i els encaren decididament per oferir quelcom millor a la societat.

Diuen que les celebracions són un motiu d’alegria, perquè aconseguir reptes emociona i aconseguir una cosa valuosa és el que l'alegria celebra. Aquest curs acadèmic 2023-2024 és per a tots nosaltres un motiu de celebració i d’alegria i volem compartir-ho amb totes aquelles persones que han format part de la vida i de la història de l’Escola.

Us convidem a visitar la web, participar dels actes que estem organitzant, i compartir amb nosaltres històries, fotos, vídeos, que ens permetin recordar aquests 50 anys d’història.