Per què és tan difícil predir exactament on s'inundarà una ciutat? Professors de l'Escola de Camins ho analitzen a The Conversation
21/10/2026
Malgrat disposar de models hidrològics i hidràulics cada vegada més avançats, predir el comportament exacte de l'aigua en un entorn urbà continua sent un gran repte científic i tècnic. La variabilitat de les tempestes, la complexitat de la superfície urbana, el subsòl i els elements en moviment —com vehicles o contenidors— introdueixen incerteses clau en la gestió del risc.
Les imatges de vehicles amuntegats i carrers convertits en rius després d'episodis de pluja intenses —com les inundacions a la Comunitat Valenciana l'octubre de 2024 o els recents registres de més de 200 mm en punts de Catalunya— fan palesa una realitat evident: una inundació urbana és molt més que aigua als carrers.
En un article recent publicat a la plataforma de divulgació científica The Conversation, els professors de l'Escola de Camins Eduardo Martinez Gomariz i Beniamino Russo, analitzen el per què, tot i comptar amb eines tecnològiques d'última generació, els mapes d'inundabilitat no són una fotografia exacta del que acabarà passant, sinó el resultat d'una cadena de processos complexos i simplificacions inevitables.
La incertesa comença al cel
Una de les primeres dificultats rau en la pròpia naturalesa de la pluja. Tradicionalment, en l'enginyeria urbana es treballa amb "pluges de projecte", és a dir, tempestes sintètiques dissenyades per a determinats períodes de retorn. Tanmateix, una pluja uniforme sobre tota una ciutat és una simplificació que rares vegades es dona a la realitat.
Les tempestes poden descarregar amb intensitats molt diferents entre barris, romandre estacionàries o desplaçar-se ràpidament. A Barcelona, per exemple, les dades de 25 pluviòmetres mostren una variabilitat notable. Desplaçar temporalment el pic d'una tempesta en la simulació pot canviar radicalment els cabals resultants. A més, la selecció de l'escenari de canvi climàtic per a condicions futures afegeix una capa addicional d'incertesa als models.
L'article destaca el paper pioner del Pla Director Integral de Sanejament de Barcelona (PDISBA), que no tan sols avalua la capacitat dels col·lectors subterrranis, sinó que modelitza la superfície per avaluar el risc per als vianants i vehicles davant de pluges de disseny a 10 anys vista.
Més enllà dels col·lectors: el drenatge dual i la ciutat real
Els models tradicionals se centraven quasi exclusivament en la xarxa de clavegueram. Avui dia, els anomenats models de drenatge dual analitzen simultàniament la xarxa subterrània i la superfície: l'aigua entra pels embornals, però quan la xarxa se satura, torna a sortir i circula pels carrers.
No obstant això, la realitat urbana imposa condicionants difícils de simular al detall:
- Entrada en edificis: En els models a gran escala, els edificis solen tractar-se com a blocs impermeables, quan a la realitat l'aigua entra per portals, garatges o soterranis.
- Obturació d'embornals: Reixes tapades per fulles o residus capten menys aigua de la prevista, fent que més volum d'aigua continuï circulant per la superfície.
La ciutat sota la ciutat i els elements en moviment
Un altre factor crític és la connexió entre la superfície i el subsòl a través d'infraestructures com la xarxa de metro. Accessos, escales i reixes de ventilació poden derivar grans volums d'escorrentia cap a vestíbuls i túnels. Estudis realitzats en estacions com la de Paral·lel a Barcelona demostren que el flux d'aigua en corredors confinats pot accelerar-se i dificultar una evacuació segura. Si un model no representa bé aquestes entrades al subsòl, el càlcul del cabal que circula pels carrers queda alterat.
A més, quan l'aigua arriba a certs nivells de calat i velocitat, els objectes urbans com vehicles, contenidors, sediments i vegetació comencen a flotar o ser arrossegats. Aquests elements deixen de ser simples objectes exposats per convertir-se en part de la mateixa amenaça: poden impactar contra estructures, taponar passatges estrets o reorientar el flux de l'aigua de manera impredictible.
Els models com a eines de presa de decisions
L'article conclou que els models hidrològics i hidràulics són eines imprescindibles per a la gestió del risc, però no s'han d'interpretar com a prediccions infal·libles. La seva utilitat principal és orientar les decisions estratègiques: des de la priorització de nous col·lectors i dipòsits de retenció fins a la implantació de Sistemes de Drenatge Urbà Sostenible (SUDS), sistemes d'alerta primerenca i plans d'emergència.
Comprendre i integrar la incertesa en cada etapa del procés és la clau per dissenyar ciutats més resilients davant d'uns episodis meteorològics cada vegada més freqüents i intensos.
Pots llegir l'article complet a The Conversation: Per què és tan difícil predir exactament on s'inundarà una ciutat?
Comparteix: